El filòleg Jordi Badia i Pujol anima Manresa a ser el punt d'inici del tomb que necessita el català per a reeixir
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha acollit, aquest dissabte al migdia, el pregó de la Festa Major, a càrrec del filòleg Jordi Badia i Pujol, que ha destacat la importància de mantenir viva la llengua catalana, així com de preservar també el parlar manresà.
El filòleg bagenc Jordi Badia i Pujol ha estat l’encarregat de pronunciar el pregó de la Festa Major de Manresa, aquest dissabte al migdia, al Saló de Sessions de l’Ajuntament. En el seu parlament, Badia ha destacat la importància de mantenir viva la llengua catalana i també ha instat Manresa a ser el punt de partida “del tomb que necessita el català per a reeixir”.
Enguany, la Festa Major té la llengua catalana com a eix vertebrador, amb el mateix pregó, amb grups que canten en català com a caps de cartell i amb un Castell de Focs en el qual el 100% de la música serà en català.
L’obertura de l’acte d’avui ha anat a càrrec de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez, que ha fet un llarg agraïment a totes les persones, entitats i personal municipal que fa possible la Festa Major.
A continuació, Badia ha començat el seu pregó destacant la riquesa de la llengua i algunes de les peculiaritats que té a cada indret. I ha enumerat una llarga llista d’exemples del parlar manresà, com el fet que “nosaltres no tenim testos als prestatges, sinó torretes a les postades. Ens agraden més els basquets que no pas les vambes i quan caminem per un terra fregat no hi deixem petjades, sinó passeres”. O que diem “fandilles” en comptes de faldilles, “esbergínies”, “gavinets” o “jonolls”. En aquest punt, el pregoner ha demanat que es preservin aquests trets peculiars. La petició ha estat atesa més tard per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, que s’ha compromès a publicar, en el format més adient, un recull sobre el parlar de Manresa.
El parlament de Badia ha seguit amb una explicació més personal, en la qual ha recordat el seu germà Joan, professor de Català i exalcalde de Callús, traspassat el 2021, qui li va ensenyar a “estimar i valorar la llengua” en plena dictadura franquista, quan el català estava prohibit. D’aquella època, ha recordat les classes de català “més o menys permeses” i també les “clandestines” i ha fet esment a destacades figures que van permetre la preservació del català en els àmbits local, comarcal i nacional, com Josep Ruaix i Vinyet, Josep Camprubí i Casas, Josep Torres i Ferrer, Àngel Servet i Martí, Josep Pons i Josep Calmet i Safont.
Seguint el repàs de la història recent del català, ha recordat el moment a partir del qual es va restaurar la Generalitat de Catalunya i quan la llengua va rebre un fort impuls en uns anys en els quals “el català guanyava parlants”. Arribat al moment actual, i admetent que el català no pateix una persecució com la del franquisme, ha volgut deixar clar que avui el català “és una llengua amenaçada” perquè tan sols un 33,4% dels habitants dels Països Catalans la parlen habitualment i “entre els joves les xifres són força més alarmants”.
Manresa, llavor per a un nou impuls del català
En el tram final del pregó, Badia ha subratllat que per assegurar la pervivència del català “tothom ha de posar-hi el coll” i ha demanat esforços a les institucions i a la ciutadania: “Hem de fer una cosa molt fàcil i difícil alhora: canviar els hàbits i parlar sempre en català, amb tothom; sense complexos; és una qüestió d’autoestima lingüística”.
En aquesta línia, i després d’explicar que Manresa és la ciutat de més de 50.000 habitants on l’ús del català és més alt, ha assegurat que “el tomb que necessita el català per a reeixir pot començar a Manresa”. El Saló de Sessions, que era ple de gom a gom, li ha dedicat uns minuts llargs d’aplaudiments.
Tot seguit, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, li ha fet entrega del diploma de pregoner i d’una petita escultura feta amb roca del riu Cardener i amb el cor de Manresa.
Marc Aloy: “El nostre deure ha de ser defensar, protegir i promoure el català en tots els àmbits”
En el discurs que ha clos l’acte, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha assegurat que el deure de l’Ajuntament ha de ser “defensar, protegir i promoure el català en tots els àmbits”. Ha recordat el compromís del govern amb el català en l’actual mandat, en el qual la regidoria de Cultura ha passat a ser de “Cultura i Llengua” i s’ha estrenat la figura d’un Assessor de Llengua Catalana, que ha començat a treballar en un pla d’accions per cuidar i difondre la llengua en tots els àmbits des del món municipal.
Aloy ha afirmat que “la llengua és una eina d’arrelament, de cohesió i de convivència” i s’ha mostrat convençut que Manresa “serà la ciutat on començarà la renaixença de la llengua catalana”, frase que, tal com ha explicat, el pregoner ha deixat escrita en el Llibre d’Honor que ha signat just abans de començar l’acte.
Abans d’acabar, l’alcalde ha animat la gent a gaudir de la Festa Major i a “viure amb il·lusió l’esclat festiu de la ciutat d’aquest cap de setmana”. L’Orfeó Manresà, dirigit per Xavier Pagès Torroja, ha posat punt i final a l’acte amb la interpretació “D’un temps d’un país”, amb lletra i música de Raimon i arranjament per a cor de Manuel Oltra, i “Els Segadors”, himne nacional de Catalunya.
*Podeu consultar el pregó en aquest enllaç
